Enguany  tractava sobre la biodiversitat, fou una festa extraordinària.  Totes les classes estaven enfeinades, fent el seu taller. 1r  va fer-ho sobre verdures. 2n  feia papallones amb una pinça d’estendre. 3r i 4t donaven menjar per provar amb la seua recepta, i a més era gratis. 5é imitava la textura d’una fulla. 6é feia una gimcana  d’arbres, amb premi. 1r d'ESO i 3r d'ESO treballaven a l’hivernacle. 2n d'ESO ajudava en una tirolina. I per últim 4t d'ESO, era al bar recaptant fons, per anar-se’n  a Amsterdam de fi de curs. Abans d’anar  a dinar vam ballar totes les classes, menys  4t de la ESO, una dansa que havíem preparat amb el mestre de música, Ferran. Fou molt original, tots dúiem  globus de colors i quedava molt bé. La cançó deia una cosa així “ doneu-mos aigua que tenim set, aigua més aigua la terra de Samanta, la terra se mos seque ...”

Vam dinar tots junts, i recuperàrem forces per anar a la manifestació. [Lídia]

[1] Dosser FORESTAL. El dosser del bosc té un paper crucial en el manteniment de la biodiversitat, ja que les copes dels arbres alberguen al voltant del 40% de les espècies vives.El treball en aquesta frontera va comen­çar com un repte seriós a la dècada de 1980 i ja ha canviat radicalment la nostra comprensió dels processos claus dels ecosistemes. Per això, diversos progra­mes centren la investi­gació científica bà­sica sobre biodiversitat i funcionament dels ecosistemes en el dosser arboríco­la.

Els esforços s'encaminen a demostrar l'im­mens valor local, regional i mundial, dels ser­veis que ens “presten” els eco­sistemes fores­tals (i no sols el valor eco­lògic). Si hagueren de pagar pel servei de pol·linització per a l'a­gricultura, no­més als EEUU costaria 12 mil milions de dòlars a l'any. Quantificar el valor del servei ecològic que les pluges amazòni­ques li fan al Món arruixaria xifres impensa­bles. Aquestes dades do­nen suport a la visió a gran escala en la recerca de solucions.

[2] Regulació del clima. Els arbres són l'aire condicionat del pla­neta: refreden l'atmosfera prop del terra, per eva­potranspiració de forma similar a com es re­frigeren els mamífers mitjançant la suor. (L'e­vaporació a nivell de la pell i la llengua refreda la sang sota la super­fície i ajuda els animals a regular la seva temperatu­ra).

Els arbres de l'Amazonia alli­beren 20 mil mi-lions de tones d'aigua a l'at­mosfera cada dia. L'energia utilitzada en aquest procés equival-dria a de la major central hidroelèctrica del món (al Brasil) funcionant a la màxima potèn-cia durant 145 anys. A més, els vells boscos tropicals són capaços de mantenir la transpi-ració durant l'estació seca, ja que els arbres poden aprofitar les reserves d'aigua del sub-sòl fins a certa profunditat, a diferència de la poca profunditat d'arrelament dels cultius.

L'enorme quantitat d'energia utilitzada per fer l'evapotranspiració al bosc s'alli­bera més alt en l'atmosfera quan el va­por d'aigua es con­densa en núvols. Grà­cies a aquest procés (l'anomenat calor latent) les pluges tropicals proporcionen tres quartes parts de l'energia que impulsa la circulació dels vents atmosfè­rics. Els núvols que es formen sobre les sel­ves tropicals reflecteixen part de la radiació solar entrant, ombregen la Terra i ajuden a reduir la superfície de la calefacció.

Noves investigacions suggereixen que els boscos boreals també tenen un paper en el refredament del clima mitjançant l'allibera-ment de productes químics com ara terpens, que actuen com a partícules de condensació dels núvols (núvols que reflectiran més llum solar).

Les marquesines boscoses també influ­eixen en la hidrologia de més de 45 mili­ons d'hec­tàrees de terra mitjançant la re­gulació de l'e­vapotranspiració, i intercep­ten fins el 25% de les precipitacions; i l'absorció d'aigua per part de les arrels sovint disminueix considerable­ment els riscos d'inundacions locals.

[3] Protecció del sòl. Les arrels dels arbres ajuden a mantenir el sòl amarat d'aigua, com una esponja (però tam­bé poden extreure aigua del subsòl fins a 10 m de profunditat). Això permet que l'aigua s'allibere lentament als rierols i rius. Així que els boscos aju­den a mantenir el flux d'aigua a través de les conques fluvials i prevenen inun­dacions.

Les estora vegetal que les arrels dels ar­bres formen sota els boscos té un paper crucial en la fixació del substrat, la reten­ció del sòl so­bre el qual creixen. Fa tot just un segle el 35% d'Etiòpia era cobert de boscos. El 2000, aquesta coberta ve­getal s'havia reduït a un alarmant 4.2%, donant lloc a la desertificació que ha contribuït directament a dècades de fam en la regió.

[4] Salut i medicina. Els boscos proporcionen una àmplia gamma de substàncies útils per a la cu­ració i assis­tència sanitària. Més del 25% dels medica­ments moderns (amb un valor estimat de 108 mil milions de dòlars a l'any) procedeixen de plantes tropicals.

És el cas, per exemple, de la Vinca rosea de Madagascar, utilitzada con­tra la leucèmia; o la quinina, presa de l'escor­ça de l'arbre de la quina, contra la malària. Amb només un 4% de les plantes tropicals estudiades per les seues propietats medicinals, les selves enca-ra podrien oferir cures per a moltes malalties.

Dissabte dia 24 d'abril 6é de primària vàrem fer un taller sobre l'edat dels arbres, i un altre on havies de fer un circuit  de tots el arbres de l'escola (que en són uns quants). Jo estava en el circuit dels arbres, al punt d'informació, on explicava les normes del circuit i les activitats que havien de completar. Al principi m'avorria, perquè no venia ningú al taller, però, deprés ja va començar a estar més animat el taller, i per tant tenia més feina i no m'avorria. El taller va estar fantàstic! M'ho vaig passar molt bé repartint llepolies, i participant en l'organització del taller. En general em va agradar tota la festa. [Alba N.]

Es coneixen ara a la Terra més d'un milió d'espècies animals i gairebé 400.000 espècies de plantes. Hi ha almenys milers d'espècies conegudes d'altres organismes més senzills, incloent-hi els bacteris. Sens dubte en desconeixem moltes d'altres, probablement la majoria. El nombre d'espècies seria, segons alguns càlculs, de més de deu milions, si fos així, no hem aconseguit conèixer ni el 10% de les espècies de la terra. Moltes s'extingeixen abans que sapiguem que existeixen. CARL SAGAN i A. DRUYAN. 'Ombres d'avantpassats oblidats'

AGENDA DEL MEDI 2009-2010 DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, Servei de seguretat, salut i qualitat ambiental.